Viu tot el motor a primera fila

Malgrat la seva dimensió reduïda i història accidentada, Catalunya ha estat capdavantera en produció de gent excepcional en els més diversos camps de l’activitat i creativitat humana. Tots tenim al cap noms com ara Trueta, Fuster, Casals, Miró, Barraquer, Caballé, Dalí, Oró, Gaudí, Carreres o Ruscalleda…, coneguts i reconeguts arreu del món.

Al costat d’aquests catalans universals, han proliferat a casa nostra persones singulars, sovint desconegudes del gran públic, d’una acusada personalitat i empenta, artífex d’un tarannà social propi, que sovint han avançat tendències a altres pobles de dins i fora de la la península.

El Trofeu Armangué

Josep-Mª Armangué (1890-1917), fou una d’aquestes persones: Fill de metge famós, és feu també metge, la seva passió però foren els nous esports incipients lligats a la velocitat i al risc com el bobsleigh, l’aviació i l’automòbil. Fou un dels impulsors del RMCC, organitzà i participà en nombroses proves, fou el creador dels down cars, redactor de la revista Stadium i fundador de la marca d’autocicles David (1913-1923), uns vehicles esportius lleugers tècnicament ben resolts, que a començaments de segle XX, posaren el plaer de l’automòbil a l’abast de molta gent jove de la burgesia .
Malauradament, la seva passió segà la seva joventut la tarda del 30 d’octubre de 1917, el motor del El Bleriot que pilotava amb l’instructor Salvador Hedilla, s’aturà de cop i l’avió entrà en barrina estavellant-se a l’estany de La Ricarda, prop de l’Escola Catalana d’Aviació, on avui és troba l’aeroport del Prat. Tenia 27 anys.
Quatre anys més tard el RMCC, presidit per Don Francesc Coma i Mas, organitzà el Trofeu Armangué, cursa de velocitat lliure per autocicles (1) a disputar en tres edicions, per honorar la memòria de l’home i amic que fou l’ànima de l’esport del motor català. Per cel.lebrar les curses, s’habilità un circuit routier Tarragona-Secuita-Vallmoll-Tarragona, amb la tribuna de sortida i arribada situada al Camp de Mart, de 30,284 km de longitud, que s’havia de fer dotze vegades, és a dir: 363,400 km.

El circuit, segons ens explica el programa de la cursa “va ésser curosament repassat a fons i a trossos considerables fet de caixa nova… Mai s’havia vist a Catalunya una carretera tan ben cuidada, tan neta de polsi ta llisa de pis… serà el més perfecte circuit de carreteres sobre el que s’ha recorregut una cursa fins avui en dia.”

La inscripció de la primera edició cel.lebrada el 29 de Juny de 1921, fou dominada per David amb la presència de 16 dels 21 participants, del quals una dotzena completaren la cursa. Les vuit primeres voltes veié una dura batalla entre els David de Joan Andreu i Josep-Mª Moré fins que Moré hagué d’afluixar deixant pas als David de Roviralta, Batlló i Iranzo que arribaren per aquest ordre. El promig del guanyador fou de 71km/h. I la volta ràpida de 78km/h.

(1) Un autocicle era “un vehicle de tres o quatre rodes provist de carrosseria, adequada al transport de dues persones, propulsat per un motor de 1.100 c.c. amb un pes mínim de 175 kg, sense oli ni benzina, pneumàtics i cambra d’aire independent, amb una secció de 65 mm, dos frens independents, canvi de marxes i embragatge.

Article de Manel Baró