Viu tot el motor a primera fila

Ja fa dies que tothom sembla preocupar-se per la nostre salut al volant: límits de velocitat amb dubtosos fins ecològics o “per la nostre seguretat”, o bé un reguitzell de mesures restrictives que només fan que demostrar la ignorància dels qui la imposen davant la solució del problema. Altres cultures han adoptat mesures més constructives, com els germànics, que han pensat com reduir el nombre de víctimes a les carreteres donant-los millor assistència en cas de sinistre, amb resultats espectaculars. En el nostre cas, vivim a un país que sap veure molt bé la palla a l’ull del veí, i per tant, tota idea de millora sembla tasca impossible: fins que uns senyors experts en el tema han fet un pas important cap endavant.

De la ma de Prevensis, va néixer el “ZEN DRIVING”. Com el seu nom indica, la influencia de les nostres emocions quan ens asseiem darrera el volant tenen una importància molt més gran del que ens pensem. Segons estudis realitzats per companyies d’assegurances, el 53% dels ciutadans considera que es condueix agressivament a les nostres carreteres, però només un 2% dels conductors ho reconeix. Quina és realment la influencia de les nostres emocions darrera el volant? Conduir estressat per la feina, enfadat o eufòric pot ser tan perillós com conduir sota els efectes de les drogues: l’atenció disminueix, reaccionem malament i prenem decisions errònies, però el pitjor de tot és que no en som conscients.

Fins fa poc, les emocions han estat considerades poc importants en la nostre vida diària, fins que hem començat a parlar de la “intel·ligència emocional” a les empreses, o al control de les emocions per esportistes d’elit. Per què no li podem donar la mateixa importància quan conduïm?

Què és el Zen Driving

Quan sovint se’ns cola un cotxe en una incorporació d’una cruïlla, l’afectació d’aquesta maniobra no és el temps que perdem o el retard en el viatge, sinó que ens ataca el nostre ego, l’amor propi i la tranquil·litat de la nostre conducció.  Aquesta afectació provoca una pèrdua d’atenció momentània de la resta d’esdeveniments que passen al nostre costat (anomenat efecte túnel), baixant el nostre estat d’alerta i acostant-nos perillosament al risc de possible accident. Es demostrat que un conductor colèric té un nivell de raciocini davant les situacions de perill quasi nul, es a dir, el seu grau potencial de sinistralitat és molt més elevat que la resta de conductors.

Les tècniques de Zen Driving treballen aquestes situacions que ens angoixen, (encara que no ens ho sembli) per aconseguir una conducció més relaxada i intel·ligent. La clau és el control de les emocions en base a entendre els demés conductors i a treure importància de les situacions que habitualment ens irriten.

Objectius del projecte Zen Driving

El projecte Zen Driving treballa per identificar quines situacions i en quina mida ens poden alterar. Per això, s’agafen conductors reals i se’ls fa un test previ per conèixer que és el que pensa en unes situacions hipotètiques, Després se’ls puja al Zen Car, un vehicle equipat amb càmeres i sensors que detecten les reaccions del conductor davant diferents situacions, la seva resposta, la seva conducta i el seu nivell d’activació (atenció al volant).

Gracies als molts voluntaris del projecte, s’han pogut saber dades molt interessants de fets que ens afecten quan conduïm, com per exemple:

• Veure un policia augmenta la nostre activació un 14%
• Les bicicletes i motos circulant entre els cotxes a Barcelona augmenta l’activació un 14%
• Portar un cotxe enganxat al darrera del teu et fa perdre el 40% de l’atenció.
• Els badens per no correr augmenten la nostre atenció al doble.
• Un stop amb sortida a una carretera de doble sentit, en altera un 36%.
• Un cotxe en doble fila que ens fa canviar de carril augmenta ens posa un 15% més nerviosos (si és fora de Barcelona, encara més).
• Un “llest” que se’ns cola ens activa un 42% i porta sota mínims el nivell d’atenció.
• Una trucada per telèfon (amb mans lliures) augmenta l’estrès i disminueix l’atenció un 50%, igual que conduir amb estrés laboral o amb problemes personals.

En base a conclusions com aquestes, al final del projecte s’elaborarà un llistat de les situacions identificades i de com tractar-les un mateix per millorar el comportament, alhora que les institucions podran prendre altres decisions sobre el transit que no és basi només en el càstig sistemàtic de la velocitat a les vies.

Pugem al Zen Car

Com moltes coses a aquesta vida, la millor manera d’aprendre és experimentar-ho un mateix. Per això varem acceptar la invitació dels senyors de Prevensis per participar com un més dels molts conillets d’índies apuntats voluntàriament al projecte. Serè un conductor Zen o un energumen motoritzat?.(Per uns moments em venen al cap aquella historieta magistral de Disney, on en Goofy es transformava en un salvatge conductor camí de la feina un dia qualsevol).

Primer de tot, ens sotmetem a un test perquè ens definim com a conductors i ens demanen el parer de diferents situacions quotidianes de transit, bastant habituals per desgracia i com creiem que ens afecten (si ens indignen o no). Em declaro conductor agressiu fent un acte de sinceritat, potser influenciat per els vídeos, amb infraccions que jo també he comés algun cop i condicionat  per la meva afició a la velocitat, tot i que ja em diuen que això no te res a veure.

Arriba l’hora de la veritat: ens asseiem al volant del Zen Car i ens endollem els sensors al cap i al pit. Al nostre copilot amb l’ordinador anirà analitzant les dades, com el ritme cardíac, nivell d’atenció, reaccions davant imprevistos, etc. Ens posem en marxa. Val a dir que estava força tranquil: no tenia cap pressa i estava centrat en enredar a la màquina… Als pocs minuts de conducció, a un senyor se li espatlla la moto just davant nostre, després de fer-nos anar a pas de tortuga un bon tros de carrer. En una situació normal, la mare del pobre motorista hauria necessitat un canvi de roba degut als nostres improperis, però en una situació Zen entenem que una averia ens pot passar a tots i que prou pena te. Minuts després, el mateix motorista fa l’intent de creuar a peu… descobrim que és el talp de Prevensis amb la missió de excitar-nos, tal i com ens van explicar ell mateix en acabar.

Ara és un pobre avi que creua el pas de vianants com pot: no cal dir res, “nosaltres també serem grans algun dia” pensem amb mentalitat Zen. De sobte, una moto se’ns creua a gran velocitat i m’espanta de debò( no era el talp, era un boig “real”): intentem ràpidament centrar-nos de nou en el transit i no en insults absurds. Acte seguit, el nostre copilot ens comença a fer preguntes sobre problemes matemàtics que no aconseguim encertar ni a la de tres, apart de baixar la guàrdia mentre pensem la solució. (com quan portes els nens al col·legi i el teu fill no para de fer preguntes enrevessades…).

Finalment arribem al destrí, després de 30 minuts de prova. S’ha fet curt i el meu interès creix per saber el resultat: bastant bé pel que sembla. Podria dir que he enredat la màquina, però no és cert doncs acabes per oblidar-te del que estes fent i condueixes bastant com a la realitat. Hi ha molts tòpics que es poden desmuntar amb la prova, com que els joves condueixen com bojos, els més veterans en saben més, els periodistes son agressius  al volant, etc.

El Zen Driving com una solució

Molts pensareu que el descobriment d’aquest projecte és quelcom evident. El caràcter llatí del nostre poble s’evidencia al volant en forma d’agressivitat i això no te solució. Però la realitat és que ja en tenim prou de tanta reprensió inútil i tant patiment a les carreteres: volem conduir tranquils i per fer-ho, hem d’aprendre dels nostres errors i millorar tots (conductors i administració). El Zen Driving ens mostra els nostres punts dèbils i com els podem millorar a través d’una conducció més relaxada. Desconec quin serà el resultat, ni quanta gent s’hi avindrà a millorar. El cert és que si millora una gran quantitat de conductors, la seguretat al volant augmentarà i els accidents disminuiran: potser així podrem tornar a ser lliures i a gaudir conduint.

Text : J.Chaume

Fotos: Prevensis

www.conducetusemociones.com

[Veure com a slideshow]