Viu tot el motor a primera fila



T’agrada conduir? si estranyament la teva resposta és negativa. Aquest Z4 et farà canviar d’opinió. Als coneguts que van a München sovint els hi faig la pregunta de: T’agrada la cervesa? Si la resposta és, no, els adverteixo de que en tornar ja els hi agradarà. Aquest Bmw Z4 3.5i ha fet el camí contrari. Ha vingut des de München per a que si no t’agradava a partir d’ara t’encanti conduir. Els de Bmw no podien triar millor slogan pels seus cotxes.

La primera idea que et bé al cap quan et trobes amb el Z4 és: “aquests és un cotxe per fer-te veure”. Té una imatge senzillament espectacular, de roadster clàssic, de les que fa girar el cap a tothom quan passes. Desprès ve la tasca d’acomodar-t’hi. Tasca que no resulta fàcil ja que has de baixar pràcticament fins a terra fent tot un exercici de contorsió per acomodar-te als seus seients. El baix del sostre, el cotxe només fa 1,29 mts d’alt, tampoc ajuda a la maniobra, tant es així que si pots obres el sostre per accedir-hi amb una mica més de comoditat.

Ara bé, la recompensa a la maniobra es immediata, quedes enamorat de l’elegància del interior Elfenbeinweiss (blanc ivori) de la nostra unitat de proves a l’instant. Els seients de pell i Alcàntara de disseny summament esportiu i regulació elèctrica són com un guant. L’ergonomia de tots els comandaments perfecte, tot és a l’abast de la mà, i l’aspecte i qualitat de tot l’interior enamora. Tot l’interior té un luxe i alhora una senzillesa de línies digne de la millor realització de la Bauhaus. Luxe sense ostentació i res que et distregui de la feina de conduir.

I això es el que toca… sortir a conduir. Obres el sostre i enfiles el carrer. El soroll del motor que es digne d’estudi, sona a música celestial fins i tot a les orelles més profanes. Això tampoc ajuda a passar desapercebut. Tardes molt pocs metres en adonar-te’n, tornar a tancar el sostre i buscar les ulleres de sol per amagar-t’hi darrera. Discret el cotxe no es precisament. Estem parlant d’un espectacular i esmolat roadster vermell amb llandes de 19″ que fa bramar un 6 cilindres 3 litres bi-turbo de més de 300 cavalls. No en volten molts d’aquests entre el transit de la ciutat, i tots els ulls hi van a parar. T’hi hauràs d’acostumar.

El cotxe sura pels carrers de la ciutat amb una suavitat i facilitat increïble. Al principi, el fet d’anar assegut tan avall i de tenir un morro tan llarg davant et dona la sensació que no passaràs per enlloc. Però només es una sensació, no costa gaire fer-lo moure per la ciutat encara que d’entrada sobte el “pes” del volant. Girar el volant costa més del que en principi pots pensar, però això no deixa de atorgar-li un extra de sensació de control sobre el cotxe. L’enorme força d’aquest propulsor des de la 1ª volta fa que circulis a punteta de gas amb total confort. El canvi Steptronic de doble embragatge i set velocitats fa totes les transicions de la manera més rapida i suau possible i col.labora decisivament en el confort de conducció per la ciutat.

Un cop a carretera, el plaer de la conducció s’accentua cada cop més. Hi ha feina per no sobrepassar el limit de velocitat, i el fet que vinguin zones més virades no te cap importància ans al contrari. Al cap d’uns quilometres, el destí deixa d’importar i t’entregues incondicionalment al gaudi de conduir. Pel que sé l’obtenció immediata d’un premi te quelcom a veure amb les ludopaties. I amb aquest Bmw Z4 3.5i et converteixes en un ludòpata sense cura. El seu extraordinari motor no deixa d’obsequiar-te, sigui quin sigui el seu regim de gir, amb una resposta instantània plena de força acompanyada d’una música greu. Com més trepitges més embriagador es el só i si pots gaudir-lo a cel obert les sensacions son úniques. Si el cel i el clima no conviden a rodar sense sostre amb el nou sostre rígid del Z4 viatjaràs amb tot el confort d’un coupé.

Ja absolutament entregats al joc ens preguntem … que passarà si li demanem encara una mica més? La resposta: res. El nou Z4 és una bestia que entrega molts cavalls, però ho fa amb una progressivitat increïble. El pes del cotxe, quasi 1.600 kg, està distribuït un 50% sobre cada eix, a més té un centre de gravetat molt baix i una distancia entre eixos notable (2.496mm) que garanteixen un comportament molt neutre. A tot això hi suma un arsenal d’electrònica que pot fer-te creure que ets un crack del volant tot i perdonant els teus errors.

Però, encara no en tenim prou i pugem l’aposta. Al costat del canvi i trobem els comandaments del Dynamic Drive Control. Aquestes tecles et permeten seleccionar els modes “normal”, “sport” o “sport +” . Ara utilitzarem aquesta última i posarem la palanca de canvi al passadís manual. Les lleves del volant no tenen prou grandària com per fer-les operatives de veritat. Ara el comportament canvia i fa que sigui necessària una bona dosi d’experiència al volant. Amb el mode Sport + hem desconnectat parcialment el control de tracció i el ESP només es manté vigilant per sota del sistema. L’accelerador i canvi també han modificat els seus paràmetres de funcionament i son ara encara més ràpids.

Malgrat ens pensàvem que marxaria del darrera amb facilitat, el cotxe es mostra clarament sub-virador. Recordem un eix posterior molt més viu en el Serie 3 coupé 335i que vàrem provar anteriorment i que equipa el mateix motor. La contundència dels dos turbos i aquest inesperat comportament un tant sub-virador fa que hagem d’anar amb compte a l’hora de obrir gas a fons. Si bé amb aquesta tendència a marxar de morro i no de cul, el cotxe es més a l’abast de totes les mans, ja que són poques les que estan acostumades a anar contra-volantejant asseguts sobre 306 Cv.

Abandonem la carretera de Les Maioles i enfilem l’autovia de tornada cap a casa. Anem en silenci intentant extreure conclusions del estratosfèric motor i el comportament certament Racing d’aquest Bmw. Però ara ens concentrem en gaudir del silenci de marxa i del confort del Z4.

Al tornar a la ciutat, absolutament fascinat per les prestacions, comportament i comoditat d’aquest BMW i ja acostumat a ser diana de les mirades indiscretes, circules per les principals avingudes a sostre obert tot sentint el “Viva la Vida” de Coldplay. La gent et mira … però a tu t’és exactament igual i només pots pensar … que n’aprenguin !!

[Veure com a slideshow]

Article de Josep Chaume i F.Servet

Fotografies de F.Servet