Viu tot el motor a primera fila

 Tot aquest projecte va començar el 20 de gener de 1922, amb una roda de premsa celebrada a Barcelona, on Federic Armangué exposa la idea de construir un circuit oval com el d’Indianapolis o Brooklands (Anglaterra). El circuit va ser construït pels arquitectes Jaume Mestres (pista) i Josep Maria Martino (instal·lacions).

La il·lusió del projecte per part de l’industria catalana va comportar que les obres del circuit es realitzessin en un temps rècord de 300 dies, i el cost de la obra es va situar en uns 4 milions de les antigues pessetes. Es van fer servir 3,6 milions de Kg de formigó i la pista tenia un gruix de 12 centímetres, això a permès que el circuit es mantingui a dia d’avui en un estat casi intacte, i és un dels únics circuits clàssics ovals que es mantenen actualment.

El circuit tenia forma “de fava o ronyó” el que més us agradi. Amb una longitud de 2 km, entre 12 i 18m d’amplada i amb peraltes de fins 60º graus de desnivell.

Inaugurat el 28 d’octubre del 1923, es convertia en el primer Gran Premi internacional de la historia d’Espanya.
La carrera inaugural constava de cotxes de 2 litres, i donaven 200 voltes al circuit. La inscripció va ser abundant. Divo va ser el guanyador de la cursa seguit de Resta desprès d’una gran lluita. Quatre dies desprès es celebra una cursa composta per dos categories, 1100cc i 750cc.

A mitja cursa es va suspendre per la pluja, la carrera represa el diumenge de la mateixa setmana acaba sense problemes per Benoist, que va ser el guanyador.

En la categoria de 1500cc (l’avantpassada de la f1 moderna) només competien 10 cotxes, i va participar el gran Nuvolari.
La cursa va començar molt forta, Divo i Resta començaven lluitant entre ells, seguits de prop per Nuvolari. A la volta 25, Nuvolari aconsegueix col·locar-se segon. Divo i Resta companys d’equip començaven a atacar, a un Nuvolari indefens, amb alguna maniobra una mica lletja.
Llavors el public enfadat amb els dos pilots de Tablot, va xiular-los, però ells no van parar fins que Nubolari va quedar despenjat del grup. A més, va tenir problemes amb el diposit, que el va obligar a parar per reparar-lo, i això li va fer perdre unes quantes voltes. Quan Nubolari va tornar a la pista, estava a 5 minuts del tercer classificat Zborowski. Finalment, va poder remuntar una volta als pilots capdavanters, portant-se una gran ovació del public.

1500cc 300 voltes
1.Resta 4h22.11.9
2.Divo 4.22.12.0
3.Zborowski 4.39.43.0
4.Nuvolari 4.45.23.0

Aquesta cursa va significar la sentència de mort del circuit, ja que el pressupost per a les obres del circuit es van acabar abans del previst, i es va acordar que la constructora de la obra es quedés amb la recaptació del les entrades. Com a conseqüència no es va poder pagar els premis als pilots participants, i la AIACR (European Driver Championship and Grands Prix) prohibí la celebració de carreres internacionals com a multa.
A més, es va donar la circumstància de la pujada espectacular de les prestacions dels cotxes, superant la velocitat màxima de seguretat del circuit, i per tant, quedant-se aquest petit inclús per a cel·lebrar curses nacionals.

La falta de participació dels millors pilots a les poques curses que es celebraven com els trofeus de Primavera o el trofeu Armangué, va fer baixar moltíssim la assistència de públic, que optava per anar al nou circuit de Montjuïch (1933), que es va emportar els pocs campionats que es disputaven.

Només en dos anys el circuit va passar d’una gran revolució en l’àmbit de la construcció de circuits ovals i del’automobilisme a Espanya a quedar pràcticament abandonat.

Als anys 30 Edgar Morowitz un gran aficionat a les curses compra el circuit, i va arribar a aconseguir que es disputessin curses del campionat d’Espanya, però mai guanyant beneficis, fins i tot va provar amb diverses proves d’espectacle, com batalles entre una avioneta o un cotxe, però tampoc va funcionar.

Desprès d’aquesta aventura d’Edgar Morowitz el circuit va intentar torna als anys 50 amb algunes proves de velocitat però tampoc sense cap èxit.
Avui en dia el circuit es troba abandonat entre les males herbes que l’envaeixen.

El circuit té diversos propietaris la majoria pagesos que tenen les terres a la part central del circuit.

S’havia parlat que l’ajuntament de sitges volia recuperar-lo per construir un museu i fins i tot que un Xeic Àrab volia comprar el circuit però res de res, el circuit segueix envaït per les males herbes.
Fins i tot hi ha gent que es cola amb els cotxes sense permís dels propietaris i roden al circuit a tota velocitat amb el perill que hi ha.
Als anys 80 va haver un accident d’un cotxe i va morir un home, els propietaris van estar apunt de destruir part dels accessos a les rectes per que no es coles més gent, i van col·locar barreres però alguns “intrèpids” segueixen fent-ho.

Espero que algun dia es pugui recuperar aquest meravellós circuit.

[Veure com a slideshow]

Article i fotografies de X.Bonilla