Viu tot el motor a primera fila

Fa uns mesos us presentàvem la prova del Mini Countryman, el germà en talla XL de la família Mini. Des de llavors, els bons resultats d’aquest cotxe al WRC en mans de Dani Sordo i les constants imatges que ens arribaven del Dakar amb en Peterhansel i el nostre Nani Roma guanyant etapes com bojos, no ha fet més que fer créixer el nostre interès per provar la versió més potent d’aquesta nova gamma. Sens dubte, qualsevol semblança als cotxes d’en Nani o en Sordo és purament estètica (i construït en fibra), però el que realment volíem esbrinar era si el seu tarannà esportiu es mantenia intacte, tal i com fan gal·la els seus cosins llunyans de curses.

Un Mini sempre crida l’atenció i encara més si és una de les versions Cooper altes de gamma. El Cooper S destaca per una estètica més agressiva que els altres Countryman, amb un frontal amb les puntes del radiador cap a baix com si estigués permanentment emprenyat. Altres detalls com les entrades d’aire suplementàries davanteres, el doble escapament amb el para-xocs modificat reforcen el seu aspecte esportiu vers les versions “normals”, a més de fer-lo créixer 3 centímetres de llargada.

A l’interior, el Mini sua esportivitat pels quatre cantons, amb una qualitat de materials digna de vehicles de gamma alta i una personalitat a mida de cada un dels seus usuaris (i de la seva butxaca, és clar). Des d’un volant amb lleves o el clàssic compta-revolucions al centre del nostre quadre d’instruments, fins a una il·luminació interior “Zen” que varia el color de la llum ambient segons la nostra voluntat. Els seients embolcallen el cos correctament, però els capsals pressionen el nostre clatell permanentment, cosa que personalment trobo incomodíssima i em priva d’una conducció relaxada. Les places del darrera són àmplies per a 2 adults i justes per a 3 nens, sobretot si algun va amb cadireta. Al centre, uns curiosos rails fan de suport a accessoris com el recolza braços, un cofre per les ulleres o suports per les begudes: ho podem triar segons la nostra necessitat. La unitat que analitzem anava equipada al màxim, amb el sistema de navegació Mini i l’opció de Mini Connected que permet gaudir de accés a internet, facebook o twitter des del mateix display del cotxe.

Però on realment el Countryman Cooper S All4 ha de demostrar el seu cognom és en marxa. Qui compra un “Cooper” espera sensacions esportives, tal i com ho fa Mini a les altres versions, i és per això que l’anem a esprémer sense perdre més temps. D’entrada, el comportament del tracció integral ens fa pensar que corregirà les carències de la versió de dues rodes motrius i així és en certa manera. En condicions urbanes i en vies ràpides no es nota cap diferència com és evident, sent les carreteres revirades de muntanya i les pistes on el All4 té el seu sentit. Si la nostra conducció és alegre, el Countryman gira molt pla i accelera amb ganes gràcies als seus 184 CV, amb una direcció molt directa i unes reaccions molt nobles a l’abast de tots els conductors, sense arribar al grau d’esportivitat que tenen la resta de gamma Mini “normals” ni transmetre aquelles sensacions quasi de “kart” a les que ens té acostumat la marca.

Per sort, la nostra unitat portava la caixa de canvis automàtica Steptronic de 6 velocitats amb lleves al volant que funciona a les mil meravelles: comodíssima a ciutat i espectacular a muntanya gràcies al màgic botonet “Sport” que tenim al quadre de comandament. Aquest botonet transforma el nostre Countryman Cooper S en un nen ple de ràbia disposat a ser molt dolent si ens ho proposem: la direcció i l’accelerador responen amb més rapidesa, i la caixa de canvis apura les marxes molt més, fent quasi oblidar una caixa manual (requereix la seva adaptació per això…). Per si no fos poc, el so del motor canvia a més esportiu per fer-nos bavejar una miqueta més. Ara sí que ens comencem a divertir.

Com sol ser costum a les nostres proves de vehicles esportius, una conducció “alegre” no és suficient per nosaltres i decidim fer una estoneta de “Dani Sordo” a veure que tal. El Mini comença responent correctament però no és ni de bon tros el seu germà de dues portes. La tendència al subviratge dels tracció davantera queda compensada per la tracció integral, si bé podem aconseguir un bon equilibri si intentem anar “més fins”. Les corbes s’enllacen amb facilitat i ràpidament aconseguim anar a un ritme límit molt divertit.  Les lleves més val no tocar-les gaire i utilitzar el canvi automàtic en mode manual i el botonet “sport” connectat. La direcció és bastant directa i aconseguim entrar als revolts fàcilment ajudats per una mica de gas i la tracció. La carrosseria es mou més del que ens agradaria, però és que ja estem rodant a ritmes exageradament elevats. Sobre terra la tracció integral ens dóna bon joc, sobretot si no oblidem que és un turisme i no un 4×4 tot terreny. La suspensió i els elements electrònics no ens permeten excessos sobre aquesta superfície, per la que circularem de nassos amb el Countryman si anem de passeig.

Ens ha agradat força l’esperit Cooper del vehicle, amb bones prestacions i unes sensacions al volant de nen entremaliat. El seu equipament ens ha encisat, però per contra el preu que paguem per ell el trobem elevat. També milloraríem el confort del seu seient, sobretot dels recolza caps davanters, molt incòmodes quan adoptes una posició “a l’atac”.

El Cooper S Countryman  All4 és un cotxe ideal per a la gent que vol gaudir d’un Mini però, per necessitats del guió, necessita 5 seients o 4 portes. La mida més gran admet un públic més familiar i el treu per poc de la casella dels segons vehicles dins una llar. També és ideal per la gent que vol combinar l’ús urbà amb els esports gràcies a la seva tracció All4. Si desitgeu exclusivitat i esteu disposats a pagar un preu extra, els de Mini us ho posen fàcil: es diu Cooper S Countryman All4

Text i Fotos: J. Chaume

[Veure com a slideshow]