Viu tot el motor a primera fila

Ja s’ha acabat el campionat de Muntanya de 2011. Després de sis curses plenes d’igualtat i emoció fins el darrer moment (en totes les categories), les Mioles han estat el jutge que ha decidit els nous campions de Catalunya: Francesc Munné en Turismes i Sergi Pañella en Monoplaces.

En l’apartat de turismes, en Munné tenia tots els bitllets per aconseguir el campionat, gràcies a l’excel·lent temporada que ha realitzat, però una averia inesperada podria donar-nos alguna oportunitat a en De la Casa i a mi. Per altra banda, un servidor sortia amb ganes de treure l’espina després d’una temporada plena de problemes i entrebancs. Malgrat començar la temporada amb una victòria, uns cops el clima i altres petits problemes ens feien perdre per poc aquells punts davant el meus rivals.

Per tot això, la consigna de tot l’equip motor.cat era clara: “peu a baix!”. A la primera d’entrenaments, ja aconseguia el millor temps en turismes, rodant a només dos segons del meu millor temps a les Mioles, deixant clar que tots tres correríem molt i de veritat. Vaig baixar del cotxe preocupat, doncs la direcció del meu M3 no funcionava bé i era molt imprecisa, cosa que a aquesta pujada amb promitjos per sobre dels 100 km/h fa  posar nerviós a mes d’un. En arribar a l’assistència, en Marc, l’Eudald i en Xevi de rieraracing (ajudats en aquesta ocasió per en Martinet) en varen llençar sota el cotxe solucionant el problema en temps rècord. Semblava un miracle: el “Metraco” funcionava a la perfecció.

Amb uns pneumàtics més nous que els d’entrenaments, ens disposàvem a atacar la primera pujada de cursa. Sabíem tot l’equip que, amb la calor que estava fent, el millor temps ens el jugàvem a la primera i vaig sortir a mort. Després dels tres primers revolts amb precaució amb els pneumàtics semi freds, pitjarem a fons, passant per algunes corbes amb una marxa més del que ho havia fet als entrenaments per no frenar el cotxe. Encara no se quantes varetes de ferro vaig llepar amb els retrovisors. Només se que vaig parar el crono en 3,10,531 es a dir, dos segons menys que el meu millor temps i a 9 dècimes del rècord de turismes de 2008.

Amb en Munné i en Gerard a  menys d’un segon, aquest resultat era molt bo però no suficient. A la segona de cursa encara hauríem de correr més, cosa que ens semblava a tots tres d’autèntica bogeria per que ja anàvem al límit. Vaig sortir a mort un altre cop i, malgrat semblar-me que ho havia fet millor encara, el crono va empitjorar per un parell d’errades tontes. En Gerard va millorar però no el suficient i en Munné, decidit a acabar com un campió amb un altre victòria, forçava tant el seu Sierra que va dir prou.

Vaig baixar del cotxe fet un flam de nervis fins que em van donar el resultat: victòria i sots-campió de Catalunya per un sol puntet!!! L’alegria era indescriptible. No era la meva primera victòria i el sots-campionat no ho vaig saber fins passades unes hores, però guanyar aquesta cursa em va fer gaudir com si fos la primera.

Mentrestant, els quatre monoplaces que eren inscrits rodaven molt ajustats, amb en Molina i Pañella jugant-se el títol de la categoria. Malgrat que Molina va ser millor als entrenaments, en Pañella va volar a les curses baixant dels 3 minuts sense donar opció als rivals, aconseguint la victòria i el campionat.

Ara les mirades ja són posades al 2012, amb possibles noves proves i molts rumors de canvis de muntures en els principals protagonistes, que es poden veure ampliats amb pilots de renom. El que si podem garantir es que l’espectacle de la muntanya seguirà gaudint de bona salut i que motor.cat i un servidor hi seran presents.

Visca la Muntanya!!!

Text: Josep Chaume 

Fotos: A. Chaume i A. Naval

[Veure com a slideshow]

12►