Vespa GTS 300ie SuperSport, bomba italiana.
Per J. Carapuig el 5 gener 2012, 12:49 a Motos, Proves, Proves a fons
Quan pensem en una Vespa ens pot venir al cap l’imatge d’Audrey Hepburn i Gregory Peck passejant per Roma i segur que ens vindrien moltes més imatges d’aquest estil. Però al llarg de l’història la Vespa també ha destacat per oferir models no només per passejar tranquil.lament i gaudir del aire i del paisatge sinó que també ha tingut moltes versions de caire esportiu com la Vespa GT, la 160GS, la 180 Super Sport o la 200 Rally.

La Vespa GTS 300ie SuperSport que avui ens ocupa es sens dubte la Vespa més esportiva de tota la gama actual. El seu motor més potent i el seu look aixi ens ho fan saber tant bon punt la recollim al concessionari.
No es tracta d’un model nou, ja que porta uns dos anys amb nosaltres, però si rep un nou color que encara fa més visible la seva vocació esportiva. I es que aquest nou color negre mate li escau molt bé a la SuperSport i fa ressaltar encara més els petits detalls esportius que ja tenia com ara la motlle de la suspensió davantera en vermell o la serigrafia “Super” del carenat del motor. L’altre color disponible es un gris titani que també li queda molt bé, però de ben segur si teniu l’ocasió de veure la GTS en Negre, caureu als seus peus i només tindreu ulls per aquest color.

A primer cop d’ull, aquest model GTS sorprèn també per les seves dimensions. Les formes son clarament d’una Vespa però no les seves dimensions. Desprès de provar a Motor.cat la versió LXV i la més original PX, ens trobem que la GTS guanya centímetres per tot arreu. Ara si que el nostre passatger podrà viatjar còmodament amb nosaltres i ara també podrem guardar al porta-equipatges alguna cosa més que un casc integral. Tot i això com diem les formes continuen sent les de la Vespa i si la LXV es un escúter de línies més finetes, la GTS sembla més una Vespa amb uns quilos de més i amb un cul força gros per donar cabuda al motor de 300cc.

Els acabats son els habituals en tots els models Vespa, es a dir, de bona factura. Els tocs esportius de la carrosseria s’acompanyen molt bé amb els detalls cromats dels retrovisors, motllura del carenat o les nances on s’agafa el passatger. El tablier està molt ben resolt i es força complet. Com a bona esportiva, tots els seus indicadors son analògics i en primer lloc trobem un gran marcador de velocitat i a la seva dreta els indicadors del nivell de benzina i de temperatura de l’oli. Just a sobre els típics indicadors lluminosos i a sota un útil rellotge digital. Per la seva part, el seient té un disseny molt atractiu i ve amb un rivetejat blanc i unes franges que li donen un cert toc retro. Per dimensions permet donar cabuda còmodament a dos passatgers. El que no es tan còmode son les estriberes del acompanyant ja que segons com es posin els peus, podem arribar a tocar els del conductor un cop aquests posa el peu a terra. La solució serà que l’acompanyant només reposi la punta dels peus. Quan no les fem servir, aquestes queden amagades.

La capacitat de càrrega de la Vespa es la millor sens dubte d’entre totes les Vespes disponibles, però si la comparem amb d’altres escúters està en la mitjana. Sota el seient trobem lloc per un casc integral i alguna cosa més i al darrera de l’escut trobem un emplaçament per petits objectes. Però no busqueu enlloc més, ni darrera el seient. Per ampliar la capacitat haurem de recórrer al top-box posterior que s’ofereix com a accessori original. Però cal recordar que estem davant d’una esportiva al 100% i aquests detalls no els hauríem de tenir en compte. En aquest apartat diríem que compleix com cal i si busquem més, tenim altres models als mercat. En parat es mou i s’aparca molt fàcilment gràcies al seu contingut pes. Només criticar el cavallet de retorn automàtic que sempre ens pot donar algun ensurt si es replega sense voler-ho.
Ja hem vist que la GTS SuperSport ens ha guanyat el cor amb el seu look esportiu, però tots sabem que el look no ho és tot. Si dinàmicament no està a l’altura, tot el que ha guanyat anteriorment, ho perd de cop. Però amb aquesta SuperSport no es el cas, el seu nom ens ho deixa ben clar. I més encara amb aquesta versió de 300cc que porta el motor Quasar del Grup Piaggio de 278cc i 22cv. Es tracta d’un motor mono-cilíndric de 4 temps i 4 vàlvules amb injecció electrònica i catalitzador, el mateix que porten altres models del grup com ara l’Aprilia Scarabeo 300S o la Aprilia SR Max 300, models provats a Motor.cat. Sobre el paper i amb la fitxa tècnica a la mà no es dels motors de 300cc més potents del mercat, però en la pràctica sorprèn força i sobretot més en aquesta Vespa en concret. En teoria es el mateix motor que en les seves cosines, però no sabria dir perquè m’ha semblat que empeny amb més contundència. Segurament aquesta petita diferència la dona el menor pes d’aquesta (149kg).

Alhora de sortir dels semàfors pocs rivals tindrem. L’accelerador es força sensible i al mínim accionament notarem l’empenta. En aquest apartat també es innegable la seva descendència Vespa i les seves rodes de 12″ tant al davant com al darrera la fan ser ideal per ciutat circulant entre els cotxes. Es ràpida de reaccions i amb un cop d’accelerador ens treu de qualsevol embolic. La seva suspensió en aquesta versió SuperSport ha estat treballada i endurida. Tant al davant com al darrera trobem un tacte dur que li dona aquest comportament més esportiu i una millor precisió en les traçades.
Si en ciutat es la reina, fora d’ella, en vies ràpides, perd pistonada. Més que res pel seu comportament “Vespa” que fa que amb aquestes rodes tan petites es torni una mica nerviosa. I això hi afegim també una protecció menor que per exemple les seves cosines SR Max o Scarabeo. Tot i aixó agafa fàcilment en vies ràpides velocitats il.legals per sobre dels 120km/h. En carreteres revirades torna a guanyar punts i el motor i la configuració de les suspensions ens faran tornar a gaudir de valent per tractar-se d’un escúter.

Ara ja sabem que la SuperSport sap anar ràpid, però i frenar, en sap? Doncs porta un fre de disc al davant de 220mm i un altre al darrera també de 220mm de molt bon tacte i dosificació que son més que suficients. En quant a consum es mou al voltant dels 4l i el seu diposit es de 9,2 litres el que ens dona una autonomia d’uns 200km.
Que més podem dir, doncs que ens ha agradat molt i ha sigut dur desprès d’uns dies amb ella, haver-la de deixar de nou al Concessionari. Es clarament digne portadora del nom “SuperSport” per les seves prestacions i per el seu look molt cuidat. El seu preu de 4.839€ està per sobre dels seus rivals com ja es habitual també en els altres models de la gama. No volem negar que això pot ser un handicap en aquests dies però en defensa podem dir que ens emportem un escúter amb uns acabats e imatge de primer ordre i sobretot que es una VESPA en majúscules.
Article: J. Carapuig Fotos: J. Chaume
















6 Apr 2011




Facebook
Twitter
Youtube
Butlletí de Motor.cat
RSS













