Viu tot el motor a primera fila

El verdader protagonista de la pujada de diumenge ha estat el temps. Penso que tots els presents (pilots, mecànics, espectadors, organitzadors) vam estar més temps mirant cap el cel i especulant sobre l’evolució dels núvols que centrats en la cursa… Evidentment estic exagerant, però es que el clima ens va fer anar de corcoll a tots plegats. Malgrat tot, els que diumenge varem ser a la zona de Torrelles de Foix i Pontons ens proposarem de donar/organitzar/veure un gran espectacle i crec que ho vam aconseguir.

Després d’unes verificacions ven remullades el dissabte a la tarda, diumenge ens proposàvem fer una cursa a fons des del principi. La carretera era nova per tothom i molt ràpida, fet que no dona marge per errors si es vol anar davant. Esperàvem que la carretera estes seca, si no hagués estat que els homes del temps van tornar a errar el tret… Sortíem amb pneumàtics de moll a la primera d’entrenaments obtenint el que ens esperàvem: un bon grapat d’ensurts. Posem reglatges de moll i equipem el M3 amb rodes noves de pluja per sortir a la segona d’entrenaments. Com és normal en un dia de bojos, el asfalt era ben sec en un 90% del traçat i tota la feina no va servir de res. Dues pujades d’entrenament llençades a les escombraries.

Arriba l’hora de la veritat amb la primera màniga de cursa. El temps canviava més de pressa del que els nostres cotxes podien correr i l’asfalt era ben sec al 100%. Tornem a canviar els reglatges del BMW per uns de sec i muntem els “slick”, alhora que resem per que no plogui quan estem a la sortida. La gran feina feta als entrenaments pels meus mecànics de Rieraracing no ha servit de res i ens l’hem de jugar de nou a una carta, doncs tot pinta que nomes tindrem una oportunitat de fer un bon crono. Sortim a fons i un cop més el M3 no tracciona: els pneumàtics son freds i necessito metres per escalfar-los. El ritme és molt alt entre salts, corbes cegues i cinquenes a fons fins arribar al poble de Pontons en menys de 3 minuts. Ha estat una bona pujada però he tret gas a molts revolts que podia fer a fons per falta d’entrenament en sec… les curses són així com diu el tòpic. En Munné fa un temps quasi increïble i guanya, (s’ha quedat a només 4 segons del millor dels CM i jo segueixo pensant que ha fet drecera, ja, ja..) i en Gerard De la Casa també afina de valent i em treu 4 segons.

La segona pujada de carrera va ser testimonial: els que varem sortir ho vam fer per agrair al públic la seva assistència, doncs no es mereixien perdre espectacle després d’aguantar la pluja com campions. El resultat ja no importava al ser impossible millorar sobre l’aigua. Amb els membres del meu equip decidíem sortir a entrenar sobre mullat i fer proves de reglatges, amb la grata sorpresa que ens vam quedar a tres dècimes del “scratch” absolut i amb bones sensacions sota l’aigua.

En resum, una cursa que havia de ser fàcil i divertida es va complicar amb la pluja i es va transformar en una loteria. Agraïm la bona tasca de l’escuderia Penedès, treballant per que tot sortís bé i a gust de tots, i ho van aconseguir. Ara ja toca pensar en la propera cursa, la Pujada als Cassots a Sant Sadurní d’Anoia, i en intentar retallar distancies amb el líder del campionat per mantenir l’emoció aquest 2011.

Josep Chaume, equip Motor.cat

[Veure com a slideshow]