Viu tot el motor a primera fila

Amb motiu de la “F-CELL World Drive” de Mercedes Benz, Motor.cat ha pogut provar el que pot ser el futur de l’automòbil. Els inventors d’aquest mitjà de transport, ara fa 125 anys, ens tornen a sorprendre amb un vehicle que pot fer trontollar els fonaments de la indústria de l’automòbil, o si més no, la dictadura a la que estem sotmesos els països que no disposem de la riquesa de l’or del segle XXI: el petroli. Acceptant la invitació que la marca alemanya ens va fer, hem pogut conduir un dels Classe B elèctrics amb pila de combustible que estan fent la volta al món per demostrar la maduresa tècnica que hi ha en aquest tipus de vehicles, i la seva viabilitat en condicions normals d’ús.

El Classe B F-CELL és el primer cotxe elèctric de Mercedes Benz amb propulsió per pila de combustible fabricat en condicions de producció en sèrie. Pel tub d’escapament no s’emeten substàncies contaminants de cap tipus: només surt vapor d’aigua. El seu motor elèctric dóna la xifra de 136 CV de potència i una força de 290 Nm, el que equivaldria a un motor de benzina de 2 litres. La seva autonomia anunciada és de quasi 400 kms, i tardem en recarregar només 3 minuts. La seva velocitat punta és de 170 km/h i obté un consum equivalent a 3,3 litres als 100 km d’un vehicle igual diesel. Hi veieu alguna diferència fins al moment …?

Com funciona?

Una pila de combustible consta de vàries cel·les. Cada una és una cèl·lula galvànica que transforma en energia elèctrica la energia resultant de la reacció de l’hidrogen (combustible) amb un agent oxidant (oxigen de l’aire). De fet, no és una bateria com ens podem pensar sinó un convertidor energètic. Aquest sistema té un rendiment dues vegades superior a un motor de benzina, gràcies al fet que l’hidrogen es converteix en energia elèctrica directament.

La capa de platí fa les funcions d’un catalitzador per la reacció química i dissocia l’hidrogen en protons i electrons. Els protons travessen la làmina per reaccionar amb l’oxigen. Els electrons no poden travessar-la i el seu excés al costat de l’hidrgen, junt amb el dèficit d’electrons al costat de l’oxigen, originen una tensió elèctrica. Mentrestant, els protons d’hidrogen reaccionen amb l’oxigen produint molècules d’aigua que surten per l’escapament. Ajuntant els dos pols, es genera una corrent que impulsa  el motor F-CELL, a més de generar calor que podem aprofitar per a la calefacció, per exemple.

Aquest sistema no precisa una gran quantitat de bateries per mantenir l’electricitat, per que la genera ell mateix. Tan sols una petita bateria de liti s’encarregarà dels elements addicionals del cotxe i per l’arrencada. Aquesta bateria es recarregarà automàticament en deixar d’accelerar o quan frenem, a l’estil dels famosos kers de la F1. El suposat espai per a les bateries, l’ocupen els dipòsits d’hidrogen, fermament protegits entre els dos eixos del cotxe. L’espai que utilitzen és inapreciable respecte un cotxe convencional de benzina, menys encara gràcies a la construcció dels Classe B amb el concepte “sandwich”, que els situa sota els peus dels passatgers, i afavoreix l’estabilitat del vehicle amb un centre de gravetat baix. L’única diferència és un increment de pes d’uns 300 kg respecte un Classe B de benzina. Per descomptat, en cas d’accident, els dipòsits queden perfectament resguardats d’impactes i l’electricitat es desconnecta (entre d’altres reaccions de protecció): la seguretat no té excuses a Mercedes Benz.

L’hidrogen per fer-lo funcionar.

L’element que alimenta la pila de combustible és, com ja hem explicat, l’hidrogen. Aquest gas és relativament fàcil d’obtenir, tant per mitjans convencionals (xarxes elèctriques, carbó, gas natural…) com de renovables (energia eòlica, hidràulica, solar, biomassa, biogas…). El seu subministrament també pot ser relativament fàcil, doncs es poden aprofitar les estructures de les actuals xarxes de gasolineres per instal.lar i/o substituir un sortidor de benzina per un de gas. De fet, com ens comentava D. Isidro Abelló, del grup Linde: “Disposem de l’experiència de 70 benzineres on tenen gas, a 15 països diferents. Ja estem madurs tecnològicament parlant, amb experiència demostrable i una integració a l’estructura existent factible”.

Al volant

Després de les explicacions bàsiques pertinents per part dels responsables del vehicle del World Tour, ens seiem darrera el volant del nostre Classe B F-CELL. Aparentment tot és igual que un Classe B de sèrie, però a mida que anem fixant-nos en els detalls, comencem a jugar al joc de les diferències. El quadre d’instruments disposa de rellotges específics per les característiques del vehicle: quantitat de gas mesurat en pressió, un indicador de càrrega o despesa de bateria, per posar un exemple. Al centre, una de les pantalles del sistema Command serveix per veure la despesa mitja d’electricitat i un altra ens indica el flux d’energia elèctrica.

Donem volta  a la clau i no sentim res de res. Això sí, el cotxe està en marxa per que així ho indiquen els instruments. Seguint les ordres dels experts, inserim la “D” al canvi automàtic, trepitgem l’accelerador i el cotxe es comença a moure en un silenci total, com per art de màgia. La sensació és al·lucinant. Els cotxe es mou amb tota naturalitat, sentint un lleuger brunzir del motor, com si d’un cotxe de ràdio control gegant es tractés. El cotxe es mou per Barcelona amb l’agilitat de qualsevol altre, i només delaten que és elèctric les seves retolacions cridaneres. Si no fos per això, res excepte el silenci ens faria pensar que és un cotxe elèctric de zero emissions. L’elasticitat del motor és fantàstica, i gràcies al seu parell motor de 290 Nm, accelera més que molts col·legues seus de benzina.

Un cop a carretera, fem quatre revolts a la carretera de Vallvidrera sense que enyorem el motor de benzina. El cotxe respon a l’accelerador amb fluïdesa, ajudat per la bateria quan li demanem el màxim de prestacions. Pel tema d’estabilitat, frens, etc, pràcticament estem davant d’un Classe B “normal”, excepte per uns 300 kg d’excés de pes que ni es noten. Evidentment, els més puristes reclamaran les excel·lències dels tradicionals cotxes de benzina, però per la gran majoria d’usuaris (urbans o no, ecologistes o no) és un cotxe plenament vàlid. Podria afirmar que, si el cotxe fes més soroll, no ens adonaríem que les prestacions són quasi idèntiques. “Amb una autonomia de 400 km i una punta de 170 km/h, que més ens manca per convèncer a la gent?”, em pregunto mil cops mentre no deixa de sorprendre’m el que han fet, un cop més, els enginyers de Mercedes Benz.

Què més manca ?

Aquesta és la pregunta que us faríeu si provéssiu el Classe B elèctric. Senzillament només queda que els governs (o a qui pertoqui) es posin d’acord en iniciar l’adequació de la xarxa per l’abastiment de l’hidrogen. Tenim qui el fabrica amb sobrada experiència. Mercedes Benz ja té varis models amb una madurada tecnologia per aplicar-ho a qualsevol cotxe, i la previsió d’iniciar la seva comercialització al 2015. Altres marques alemanyes també ho tenen o són a punt. La preocupació pel canvi climàtic és evident i tenim una solució per reduir les emissions, que no són mesures absurdes com els límits de velocitat variable… A què estem esperant?

El futur ja és aquí, i un cop més, Mercedes Benz ha estat el primer després de 125 anys.

 Text i fotos: J Chaume

[Veure com a slideshow]