Viu tot el motor a primera fila

L’èxit de l’edició anterior, va fer que la expectació dels afeccionats per aquesta segona convocatòria fos extraordinària. Una excel•lent inscripció de vint participants plena de novetats tant en vehicles com pilots prometia un gran espectacle: Als nombrosos corredors amateurs catalans al volant dels afermats David amb Joan Andreu al capdavant, s’afegiren diversos pilots amb cotxes inèdits -Loryc, M.A. i Hercules- fets als països catalans, que tindrien l’oportunitat d’enfrontar-se amb coneguts pilots estrangers semi-professionals com Alfred Neubauer, el futur i mític mànager de l’equip Mercedes-Benz dels any 30 i 50, amb un poderós Austro-Daimler, que venien de guanyar la prestigiosa Targa Florio, i el ràpid equip francès Salmson amb André Lombard al capdavant.

Els lectors observadors potser han detectat que a la capçalera d’aquesta edició hi figuren dues dates diferents per la cel.lebració d’aquesta segona edició del Trofeu. No és tracta de cap errada: La convocatòria fou pel diumenge 21 de maig, coincidint amb el II Saló de l’Automòbil de Barcelona, ple de novetats.

El circuit i la distància de la prova -364 km- es mantingueren inalterats.

A les 11 del matí, els pilots següents eren a la sortida:

1 P.de Sastrústegui (Loryc)
2 Chassagne (Loryc)
6 F. Santigosa (David)
7 A. Battló (David)
8 J-Mª Moré (David)
10 Munnè (David)
11 J-A.Orus (Hercules)
12 J.Andreu (David)
13 A.Lombard (Salmson)
15 Vidal Topete (David)
16 Boada (David)
17 R. Bueno (Salmson)
18 J. Palazon (Sénéchal)
19 A.Neubauer (Austro-Daimler-Sascha)
20 Söcher (Austro-Daimler-Sascha)
22 Comte de Sert “Salter” (Loryc)
23 R.Roviralta (David)
24 J. Andreu (David)
25 J.Batlló (M..A.)
26 A. Iranzo (David)

De sobte, al final d’un llarg tram recte pocs kilòmetres desprès de la sortida, el Salmson nº 13 d’A.Lombard que circulava a més de 100 km/h, es trobà la pista barrada per alguns espectadors entusiastes. El pilot francès, en un intent desesperat d’ evitar la topada, donà un cop sec de volant i encarà al marge però s’endugué un petit grup espectadors. Lombard se’n sortí bé però “Pepino”, el seu mecànic, i diversos veïns de Constantí, moriren quasi a l’acte; i una dotzena més resultaren ferits de consideració. R.Bueno i J. Palazón que arribaren poc desprès al lloc del sinistre, és trobaren tot de cossos inconscients escampats per la pista i profundament afectats per la tragèdia, decidiren plegar, seguits d’altres participants.

Entretant, A. Neubauer, arribat per carretera sense temps d’entrenar, havia batut el rècord de la volta establert l’any anterior per J-Mª Moré, deixant-lo en 22 min. i 22 seg. Poc desprès però, l’organització va decidir suspendre la cursa, en senyal de dol.

L’accident fou un cop molt dur per a tothom però un cop passat el tràngol, el RMCC decidí tirar endavant i després de vèncer moltes reticències administratives i amb l’ajut econòmic del RACC, convocà de nou la cursa el 29 d’octubre següent, just una setmana abans del II G.P. de la Penya Rhin per voiturettes fins a 2.000 cc., que es cel.lebrà al circuit de Vilafranca.

La inscripció fou més reduïda i molt diferent a la prèvia de maig. Neubauer no va poder tornar degut a altres compromisos però a canvi, els afeccionats tingueren oportunitat de veure en acció els Salmson un dels millors equips del moment,guanyador del G.P. de France, de Boulagne i les 200 milles de Brookands, entre d’altres amb un dels millors pilots de la dècada: R. Benoist.
La presència de David quedà reduïda a “la bala de plata” d’en J-Mª Moré, un racer molt preparat provis de carrosseria especial, en un intent extrem de recuperar la limitada competitivitat dels David davant les noves màquines estrangeres evidenciada en la breu carrera anterior; el mateix Federic ” Frick” Armangué, germà del desaparegut Josep-Mª, i co-fundador de la marca barcelonina, es presentà al volant d’un flamant Loryc amb motor EHP.

Un altre punt d’interès fou la presentació de l’equip català Elizalde, que ja tenia un sòlid prestigi com a constructor d’avions i turismes de luxe.
Altres equips locals nous, a priori més modestos, foren l’atractiu M.A. de J.Batlló i l’Hercules d’en J-A. Orús..

La graella de sortida formada en un ample espai emmarcat per dos amples tribunes plenes de gom a gom, i dels boxes de avituallaments i l’espectacular panell de control de la prova, fou així:

1 Alfons Carreras (Elizalde)
2 Robert Benoist (Salmson)
3 Jesús Batlló ( M.A.)
4 Josep Boniquet (Loryc)
7 J.Mª Moré (David)
8 R.Bueno ( Salmsom)
9 J. Palazon (Sénéchal)
10 “Salter” (Elizalde)
12 Batagliola (Sénéchal)
13 Josep Feliu (Elizalde)
14 J-A. Orús (Hercules)
15 F. de Vizcaya (Elizalde)
16 Frick Armanguè (Loryc- EHP)
17 P.de Sastrústegui (Loryc-EHP)

A les 11 del matí Andreu Bresca, tresorer del RMCC, donà la sortida i aviat s’anuncià la sortida de pista dels Elizalde Carreras i Feliu que poc desprès tornaren a la cursa.
El ritme era molt més viu que en les curses anteriors. Satrústegui, Benoist i Bueno, per aquest ordre, encapçalaven la cursa a la segona passada per meta mentre Palazón, Orús, Armangué i altres s’aturaren a avituallar.
Al capdavant, la cursa entrà en una fase d’alternances entre els sorprenent Loryc de Satrústegui i el Salmsom de Benoist mentre Bueno, el company del francés, i Orús patíen una lleugera sortida al pont del Codony. A la cinquena volta, Benoist marca un temps fantàstic ( 20′ 36″) i passa a liderar la prova. Armangué, enrraderit per una mala sortida , replica amb un increíble 20’20″.

A la meitat de cursa Benoist, mostrant una ben calculada estratègia de cursa, fa un avituallament ràpid i Satrústegui agafa momentàniament el lideratge amb 1′ 58″ d’avantatge sobre el francès mentre “Salter” ocupa el tercer lloc, seguit de Boniquet i Armangué. A la vuitena volta,una petita pedra trenca el vidre del filtre d’oli del Loryc de Satrústegui que ha d’abandonar una cursa que dominava amb comoditat, deixant via lliure a Benoist.mentre Armangué i “Salter” més enrrere, lluiten pel segón lloc durant la qual, Armangué torna a fer la volta ràpida (20′ 12″!) mentreel David “bala” de Moré abandona.

A la penúltima volta, Armangué rebaixa de nou el seu propi rècord de la volta deixant-lo en 19′ 58″ a un promig superior als 93 km/h i passa al segon lloc, acostant-se perillosament a un Benoist amb problemes de canvi, que administra admirablement el seu avantatge.
Finalment, el Salmsom 1.100 cc nº 2 de Benoist creua la meta com guanyador absolut, a una mitjana de 84,555 km/h., seguit dels Loryc de Frick Armangué i “Salter”. Una marca increïble tenint en consideració l’estat de les carreteres de terra i la limitada cilindrada dels cotxes.
El Salmson guanyador va fer una velocitat punta propera als 150 km/h.
Els atractius Elizalde evidenciaren bones maneres però manca de rodatge.

La cursa fou un èxit complet de públic i l’organització del RMMC, impecable.

Classificació final
1er R.Benoist Salmson 4h 18′ 06″
2on F. Armangué Loryc 4h 25′ 06″
3er “Salter” Loryc 4h 35′ 54″
4rt J, Batlló M.A. 4h 55′ 24″
5è De Vizcaya Elizalde 5h 33′ 04″

Article de Manel Baró