Viu tot el motor a primera fila

Planificat a Suècia, dissenyat a Itàlia, presentat al Saló de Brussel.les, construït a Gran Bretanya i amb un gran èxit als Estats Units. El Volvo P1800 es possiblement el Volvo més reconegut mundialment i en aquest 2011 celebra els seus 50 anys.

Va ser al 1961 que es va començar a produir i que va arribar als primers concessionaris després de 4 anys de planificació i desenvolupament. La seva vida es va allargar fins als 12 anys i tot i que desde el punt de vista econòmic no va ser un gran èxit per Volvo, si que que ho va ser per crear una imatge de marca pròpia.

El Volvo P1800 va ser creat per atraure l’atenció dels vianants que passaven davant dels concessionaris de la marca i va fer néixer el que es coneix com a “Floor traffic” ( Persona que entra al concessionari, persona que surt amb un nou Volvo). Desde principis dels anys 50, Volvo ja va intentar introduir a la seva gama un vehicle esportiu i ho va fer amb el biplaça Volvo Sport que es vendre desde el 1955 fins al 1957 amb una producció total de només 67 cotxes. El president de Volvo, Gunnar Engellau va dir del model que no era del tot dolent però si un mal Volvo. De totes formes si que va reconèixer la importància de oferir un model esportiu i prestigiós que incentives les ventes generals. Per això es va recórrer a Helmer Petterson (creador del PV444) per aquest nou projecte. Helmer va demanar ajuda a Guia que ja havia treballat amb Volvo per dissenyar el PV444 però com estaven immersos en el desenvolupament d’un altre vehicle van delegar la feina a Pietro Frua. La casualitat o no casualitat va fer que el fill de Helmer Petterson, en Pelle Petterson treballes en aquells moments al taller de Pietro Frua i fos ell mateix qui disenyes el nou vehicle. El president Engellau en veure els primers estudis va quedar encantat i va fer tirar endavant el projecte. Més tard es va adonar que realment el cotxe no havia estat dissenyat per Pietro Frua sinó per un jove Suec de 25 anys nascut a Göteborg i això el va molestar molt. Aquest fet va motivar a Engellau a prohibir que se sabes qui havia estat realment el dissenyador i fins fa pocs anys que va sortir a la llum el nom real del seu dissenyador, en Pelle Petterson.

El nou cotxe esportiu de Volvo, tal com els hi agradava descriure el nou model, tenia un sostre fixe, una carrosseria d’acer, molts components millorats del model Amazon i el nou motor B18 que arribava als 100cv. Tres prototips van ser construïts als tallers de Frua a Turin durant els anys 1957 i 1958. Aquests cotxes es van fer servir per fer tests, per les presentacions a la premsa, i per sessions de fotos entre d’altres. Actualment aquest tres prototips encara circulen.

En aquella època i al moment de produir el nou model, Volvo estava en un proces important d’expansió i es van adonar que el cotxe no el podien fabricar ells mateixos a terres sueques aixi que van haver de buscar qui els hi fabriques fora del seu país. Després de estudiar-ho molt es va arribar a un acord amb dos empreses angleses, la companyia Pressed Steel que s’encarregaria de fer el xassís i la carrosseria i la companyia Jensen Motors que s’encarregarien de muntar el cotxe. La producció va començar però ben aviat es van adonar que la qualitat de fabricació no era l’esperada i van sorgir d’altres problemes amb el personal, mètodes de treball, distribuïdors i logística que van fer que Volvo decidís finalment portar la fabricació del P1800 a casa. A la primavera de 1963 i desprès de 6000 unitats fabricades a Anglaterra, la producció final del P1800 començava a la fabrica de Volvo a Lundbry. Però fins el 1969, la fabricació del xassís i carrosseria es va seguir fent a Anglaterra fins que finalment es va transferir la feina a la fabrica Sueca de Olofström. El trasllat en la fabricació va coincidir també amb el canvi de nom del model que va passar de P1800 S a simplement 1800 S. Durant la vida del Coupé, no va patir grans canvis en el seu disseny i només es van portar a terme petits canvis a la graella davantera, a les motllures laterals, al volant o a la varietat de colors segons l’any de fabricació. En l’apartat tècnic es van seguir les millores que també rebien els altres models de la marca com frens de disc, motors més potents o injecció electrònica.

Al 1971 es va presentar una nova variant, el 1800 ES, un esportiu Hatchback amb un sostre més llarg que donava l’impressió de ser un familiar. Era una barreja entre GT i familiar dissenyat a Göteborg i que va tenir cert èxit a l’època tot i que no va arribar al nivell del seu germà.

El Volvo 1800 es un model molt apreciat per els apassionats dels clàssics i existeixen força clubs arreu del món. Fa uns anys enrere era un model força assequible però en els darrers anys els seus preus han pujat considerablement dins el mercat dels clàssics. Restaurar un 1800 no es econòmic ja que moltes peces específiques ja no es troben, sobretot per els primers models fabricats per Jensen Motors. Tot i això el Volvo 1800 es un cotxe robust i fiable que ha fet que perdures la seva salut amb els anys.

El seu èxit al llarg dels anys va trobar certa ajuda amb la serie anglesa ”El Santo”, protagonitzada per Roger Moore en el paper de Simon Templar, una mena de Robin Hood modern. La productora de la serie buscava un cotxe esportiu amb cert atractiu que acompanyes al Gentleman d’en Roger Moore. Primerament van sondejar Jaguar però finalment es van interessar per el model de Volvo. Desde aleshores el Volvo 1800 es reconegut per molta gent com el cotxe de “El Santo”.

Una altre persona que pot testificar les excel.lències del 1800 es el Nova Yorkés Irv Gordon que va fer més de 4.500.000 de Kilòmetres durant 12 anys amb un model  comprat el 1966 i aconseguint un record Guinness que segurament no serà batut mai. I el més sorprenent es que va fer tots aquests kilòmetres amb el mateix motor.

Durant la seva vida, el Volvo 1800 mai va ser un cotxe de masses. Anava destinat a un grup específic de clients que buscaven un cotxe amb Look de Ferrari però amb la funcionalitat i fiabilitat de Volvo. Finalment el Juny de 1972 ( un any més tard per el 1800 ES) es va parar la producció del model després de 57.485 unitats fabricades.

Si us voleu fer amb una de les peces més importants de l’història de Volvo, caldrà pensar en pagar al voltant dels 15.000€ per una bona unitat.

Font: Volvo Cars Heritage