Viu tot el motor a primera fila

Dins del pensament racional dels motoristes, parlar d’un escúter és parlar d’una màquina de dues rodes pensada per facilitar els nostres desplaçaments per la ciutat. Cada cop més, les clàssiques Vespes i Lambretas han anat donant pas a models més moderns estètica i tecnològicament parlant, que han omplert les nostres capitals pel bé de la mobilitat i l’estalvi. Però com sempre passa dins la cultura del consum, les marques i els clients cada cop demanen més. Van néixer les maxi-escúters, de gran cilindrada i bones prestacions per usuaris que venien de l’extraradi o que, senzillament, volien sentir l’acceleració entre semàfors. Entre elles, la Yamaha T-Max ha estat la referència en prestacions, en el que podríem denominar escúters esportives, fins fa poc. Ara la reina no és Japonesa sinó Italiana i es diu Gilera GP 800.

La GP 800 és l’escúter més potent i ràpid del moment. Els seus 75 Cv fan que la seva acceleració 0 a 100 km/h es quedi per sota dels 5 segons i que si enrosquem el puny del gas a fons a l’autopista veiem com l’agulla se’ns planta als 210 km/h (188 reals). Son xifres que maregen a més d’un, capaç de fer treure els colors a més d’una moto considerada “normal”.

La seva estètica expressa clarament quines són les seves intencions. Totalment carenada com manen els canons dels escúters, la seva línia és estreta i molt esportiva, encara que per això ens haguem de privar de pràctiques guanteres o de tenir un cofre on quasi no hi cap un casc integral. Un cop asseguts a sobre, notem que la seva alçada és considerable per ser una moto de ciutat. Si a això i ajuntem el seu elevat pes de 271 kg en ordre de marxa i un radi de gir curt, potser no tindrà tota l’agilitat que ens agradaria entre el transit urbà lent. Davant nostre, la instrumentació és complerta, amb un pràctic ordinador que accionem des del manillar.

Mecànicament és on la Gilera mostra tota la seva personalitat. L’impressionant bicilíndric de 839cc provinent d’altres models com la Manà, equipa aquesta vegada un canvi automàtic per variador i embragatge centrífug que fan fàcil i dosificable la seva entrega de potència a ciutat. Aquest bestial motor va agafat a un xassís doble cunya en tub d’acer que fa que el motor no el portem penjat de la moto com en altres escúters, millorant les seves reaccions. Les suspensions tenen un comportament de moto de veritat perque estan pensades per altes prestacions, igual que els 2 impressionants discs de fre de 300mm davanters brembo. Llàstima que la transmissió final és per cadena i no per corretja, molt més neta i amb menys manteniment.

El funcionament del conjunt és impressionant. En ciutat és més pesada de moure que molts escúters i un pel llarga a l’hora de maniobrar, però és bastant estreta i el seu motor potent ens permet moure’ns amb més facilitat de l’esperada, sobretot si venim d’una moto gran i no d’un escúter petit. Un bon detall és el fre d’aparcament, molt pràctic a l’hora de deixar la moto en un carrer amb fort desnivell. La seva acceleració entre semàfors és espectacular, deixant literalment clavats a la resta d’escúters i a la majoria de motos de mitja cilindrada. Cal vigilar amb el terra lliscant, doncs tanta potència ens pot donar problemes si la engeguem de cop al no portar control de tracció. També cal vigilar amb la velocitat doncs, on les altres acaben el seu recorregut de gas, aquesta va quasi al ralentí, o dit d’un altra manera, a 80 per les rondes anem traient gas constantment per no començar a regalar punts als Mossos.

A vies ràpides la Gilera GP 800 no fa pas el ridícul sinó que deixa en ridícul altres motos. La seva estabilitat a alta velocitat és excel·lent, amb un aplom i seguretat digna de grans ruteres. Els creuers per autopista (si, autopista amb l’escúter), que acostuma a ser un martiri en general, són una anècdota per la GP 800, que devora kilòmetres com una GT. La seva cúpula regulable elèctricament els protegeix de l’aire i el seu dipòsit de 18 litres ens garanteix una autonomia de més de 300 kms,donant-nos la possibilitat de fer desplaçaments llargs. Les corbes llargues de les carreteres nacionals són una delícia acompanyada pel so del bicilíndric italià provinent d’un escapament que ens recorda molt al de les Ducati. De fet, al principi vaig tenir una sensació molt similar a quan varem provar la Monster 1100 Evo, doncs a mig règim té un funcionament “fèrric” per endolcir-se a mida que augmentem el ritme fins a una suavitat encisadora.

Si ens movem per carreteres més virades, el seu pes farà que haguem de treballar més del que desitgem per mantenir un ritme alt, però és que la Gilera es capaç de fer uns ritmes realment excitants, amb unes “plegades” que posen els pels de punta. La seva frenada és excel·lent i tan sols ens agradaria una mica més de duresa a la forquilla davantera quan conduïm al límit. Els revolts cauen a un ritme més ràpid del que ens pot semblar i la seguretat amb que ho fem no té res a veure amb la majoria d’escúters del mercat.

Ens ha agradat molt (moltíssim de fet) les seves prestacions, capaces de fer canviar d’opinió al “motero” més radical. També ens ha agradat el seu consum contingut i el seu disseny italià. Per altra banda, milloraríem el seu ridícul calaix portaobjectes i demanaríem més guanteres per no haver de recórrer a l’antiestètic bagul. També milloraríem la transmissió per cadena, sorollosa per ciutat, i el seu radi de gir petit.

La Gilera GP 800 és un escúter capaç de fer oblidar les motos per les seves prestacions. Haig de confessar que jo no he entès mai els “Big-Scooters”, doncs són massa pesats i poc àgils a ciutat, i a la carretera no et donen la seguretat d’una moto “de veritat”. La Gilera no té els avantatges de capacitat dels altres escúters però si unes prestacions d’infart. Ara que l’hem provada comencem a entendre el perquè hi ha un sector de públic que busca aquest tipus de màquines: es una superbike amb vestit d’escúter.

Text i Fotos: J.Chaume

[Veure com a slideshow]