Viu tot el motor a primera fila

L’innovació en el seu millor moment. Elegant i esportiu, potent i segur: era el Mercedes-Benz SL sèrie 107. El model llançat a la primavera de 1971, va ser un roadster clàssic que contenia tots els valors de la marca inventora de l’automòbil. Després dels models SL de la dècada dels 50 i la sèrie 113 “pagoda” SL, el cotxe esportiu de 1971 va ser la tercera generació d’aquesta família de vehicles.  Els models van resultar un gran èxit: el Roadster es va mantenir en producció durant un període de més de 18 anys.

En la història de la marca Mercedes-Benz, a partir de 1950 els models SL representaven una combinació de la innovació i l’estima per la tradició, així com un alt nivell d’esportivitat, confort i elegància. Els Roadster SL de la sèrie 107 van expressar immediatament tot això d’una manera particularment elegant. El descapotable de dues places donava la impressió d’un cotxe fort, segur de si mateix. El fet que al mateix temps, aquest Roadster hagués estat dissenyat també com un turisme còmode, es nota per uns detalls curosament estudiats. Mentre que la capota típica d’un Roadster proporcionava una protecció flexible contra els elements des de la primavera fins la tardor, per als mesos més freds disposava d’un sostre dur extraïble que el transformava en un coupé. Així combinava a la perfecció les dues elegants línies d’aquest cotxe esportiu: Roadster i Coupé.

Tècnicament, els models SL 107 complien les normes de la casa, en particular en el seu concepte integral de seguretat. El comportament en cas de xoc del descapotable de dues places estava molt avançada al seu temps. Això va ser gràcies a l’estructura curosament dissenyada de deformació. El cos i de la carrosseria eren excel·lents, així com els altament resistents pilars “A”, edemes de detalls interiors dissenyats sempre d’acord amb criteris de seguretat. Aquests incloïen també un quadre de comandament entapissat, els interruptors deformables o encastats i les palanques També una roda de seguretat nova o una direcció de quatre radis amb absorbidor d’impactes. A més, el tanc de combustible ja no estava instal lat a la part del darrere, però sí per sobre de l’eix posterior, protegit contra la col·lisió.
Les innovacions en l’àmbit de la seguretat activa incloïa mesures per millorar la possibilitat de veure i ser vist: desenvolupats als túnels del vent, les motllures en els pilars servien per canalitzar l’aigua carregada de llot sota la pluja, alhora de mantenir les finestres laterals netes sota les inclemències del temps. Els indicadors eren també clarament visibles des dels costats, mentre que les llums del darrere, de mida generosa, oferien un perfil de superfície acanalada perquè fossin molt més resistents a l’acumulació de brutícia. Gràcies a aquests detalls, els models SL 107 no només gaudien de tècnica innovadora, sinó que creaven tendències per al desenvolupament dels Mercedes-Benz de passatgers.

Amb unes mides a la seva estrena de 4,39 metres de llarg, 1,79 d’ample i 1,30 metres d’alt (amb sostre tancat), a la primavera de 1971 Mercedes-Benz van presentar inicialment el model 350 SL (147 kW/200 CV ). Des de la primavera de 1973, el model 450 SL (165 kW/225 CV) va ampliar la gamma als estats units, encara que després també va estar disponible en els mercats europeus. Ambdós models van ser impulsats per motors V8, sent el primer cop que s’utilitzaven motors de vuit cilindres en vehicles esportius SL en la història de Mercedes-Benz.

Durant el període de producció, de gran èxit doncs va durar uns 18 anys, el SL 107 va arribar a equipar tot un seguit de diferents motors de sis i vuit cilindres. Al juliol de 1974, la marca amb seu a Stuttgart va llançar el SL 280, amb un motor de sis cilindres en línia que desenvolupava 136 kW (185 CV). Com a resultat, tres variants de motor SL disponibles (una altra característica de l’historia d’aquest model). En el transcurs del temps, tots els motors es van modificar lleugerament en termes dels seus valors de producció, per tal de poder complir més estretament amb els límits d’emissió més estrictes.

El 1980, el SL 500 (240 CV/177 kW), amb un motor d’aliatge, es va convertir en el nou model més alt de gamma de la família Roadster, mentre que el SL 350 va substituir el SL 380 (160 kW / 218 CV). Després d’una cirurgia estètica al 1985 del seu aspecte,  va néixer el SL 300 (138 kW/188 CV) com el successor del SL 280. Tots els motors de la gamma tenien com opció un convertidor catalític (ja es començava a mirar el tema emissions abans de ser obligatori…). Un altre novetat a la gamma era el SL 420 amb motor V8 (160 kW/218 CV sense convertidor catalític, 150 kW/204 CV amb catalitzador). La novetat més espectacular va ser el SL 560 (170 kW/230 CV), que estava reservat per als mercats d’exportació dels EUA, Austràlia i Japó. Tot i la major cilindrada, el model de 5.6 litres no era tan poderós com el SL 500: la raó d’això va ser el sistema de control d’emissions instal·lats tan sofisticats, per poder complir amb els límits d’emissió particularment estrictes del mercat Americà.

 
Des del moment de la seva estrena el 1971, sobre el SL 350 ja es va començar a estudiar la possibilitat de crear, tant en termes tècnics com d’estil, un coupé de quatre places.  L’estudi consistia en substituir el model de la sèrie 111 coupé i allargar-lo, naixent el SLC (convertint-se així en un dels models precursor a la classe CL d’avui). El 350 SLC es va posar en marxa a la tardor de 1971, disposaven d’una distància entre eixos 360 ​​mm més llarga que el SL per donar cabuda a la fila de seients a la part posterior.

 
La història de l’èxit de la sèrie del model SL 107 va anar des de la primavera de 1971 fins l’estiu de 1989. Durant uns 18 anys, la planta de Mercedes-Benz a Sindelfingen va produir un total de 237.287 cotxes de dues places.

Text i fotos: Mercedes Benz