Viu tot el motor a primera fila

Avui tenim l’oportunitat de provar una Superbike amb totes les lletres, la nova Aprilia RSV4 Factory. Ja feia temps que no tenia l’oportunitat de pujar-me a una “grossa” i quan em van dir que havia de provar l’Aprilia un calfred va recorre la meva esquena i no vaig poder dir que no, encara que estàvem en ple temporal de pluges i amb tota Catalunya amb alerta taronja, tocaria mullar-se. 

Parlem una mica de les diferencies entre la versió R i la Factory exteriorment son idèntiques, nomes es diferencien en que la versió Factory ve amb una combinació en vermell i negre, el xassís és totalment  regulable ( mes endavant parlarem mes del tema) i les suspensions de la versió  R son de la casa Showa i les de la Factory son signades per Öhlins. La Factory també equipa una sèrie d’ajudes electròniques anomenades Aprc ( Aprilia Performance Ride Control) , que son el ATC (Aprilia Traction Control), un control de tracció amb vuit nivells d’intrusió, el AWC (Aprilia Wheeli Control) que s’encarrega de que no se’ns aixequi gaire la roda del davant regulable amb 3 posicions, el ALC (Aprilia Launch Control) que es un sistema regulable en tres nivells  que fa que a la sortida d’una cursa per exemple, L’acceleració sigui molt mes eficaç i el AQS (Aprilia Quick Shift) que és el shifter de tota la vida, un dispositiu que ens permet pujar  de marxa sense haver de tallar gas ni accionar l’embragatge. Una altre de les diferencies es el pneumàtic del darrera que a la versió que ens ocupa son uns Pirelli Diablo Supercorsa SP i al darrera munta una exclusiva goma de 200mm. -un pneumàtic de carreres-, per els 190mm. de la R. També porta diverses peces de carboni, el que sumat a les altres millores,  el pes total es rebaixa en 5 kilograms,  quedant el pes total en uns ridículs179 kilogramsper 180 cavalls.

Estèticament nomes la podria definir amb una paraula, preciosa, la miri per on la miri m’encanta, sobretot pel darrera… -no em faria res tindre una al menjador de casa meva per poder admirar-la per tots els costats-. Té un disseny molt exclusiu i original, minimalista podríem dir, des dels retrovisors amb els intermitents incorporats, les entrades d’aire per sota del far, l’escapament més petit de la versió Factory, l’exclusiva combinació del vermell i el negre i els parafangs de carboni que li donen un aire exòtic. La massiva forquilla Ölhins, l’enorme roda del darrera, el basculant d’alumini, tot encaixa a la perfecció, miri des de l’angle que la miri m’agrada. La petita carrosseria et protegeix força tenint en compte la mida de la cúpula i del carenat en general. La qualitat dels materials i acabats estan a l’estàndard de la marca italiana i d’una moto de la seva talla.

El motor és el exclusiu tetracilíndric de 996 cc. v4 amb configuració de V estreta a 65 graus amb doble injector per cilindre que entrega 180 CV. a 12.500 RPM. amb canvi extraïble de 6 velocitats, de fet el motor és el mateix que a la versió R, però a la Factory  podem escollir entre tres mapes de motor diferents: el TRACK és el mes directe i el que ens donarà tota la potencia i par, nomes per circuit, el SPORT ens limita la potencia a les dues primeres marxes i és apte per conducció esportiva, i el mode ROAD  el par s’entrega d’una manera mes suau i les reaccions no son tan directes. Posem el mode que posem el tacte general del motor és exquisit, la corba de potencia és molt progressiva i ens comença a entregar potencia des de la part baixa del comptavoltes sent molt aprofitable a tot regim. El canvi és molt suau i precís, l’embragatge anti-rebot tot i ser mecànic té un tacte molt suau i l’anti-rebot compleix a la perfecció amb la seva feina.

Nomes pujar-me a la moto m’adono que no és una moto normal, el seient es alt i nomes toco a terra amb la punta del peu, tot el pes es desplaça cap endavant tirant-te sobre el manillar, uf té una pinta molt racing. Els estreps estan molt alts i cap enrere, em sembla que tocarà patir, però després d’un bon munt de kilòmetres sobre l’Aprilia, la postura que en un principi semblava forçada no ho es gens i es força còmode, sempre tenint en compte el tipus de moto que es. Els comandaments dels intermitents estan molt aprop del comandament de l’ordinador i amb els guants costa accionar-los correctament, i mes d’un cop en comptes de posar l’intermitent poso la mitja el cronòmetre. Pel meu gust hi ha massa feina per la ma esquerra i certes funcions es podrien haver posat a la dreta. 

Vaig poder provar l’Aprilia pels carrers de Barcelona i definitivament no es el seu habitat, la temperatura va pujar en excés i la relació de canvi es massa llarga per anar per la ciutat tranquil·lament, no oblidem que es una superbike i encara que té molt bons baixos tampoc tants i en primera a 5.000 voltes ja ens caurà mes d’una multa per la diagonal. A la ciutat es àgil,  es tan petita i tan lleugera que podràs zigzaguejar entre els cotxes com si d’un escúter es tractes, sempre tenint en compte el radi de gir, que per una moto d’aquestes característiques es prou bo. Normalment a les “mil” superbikes no els agrada la ciutat i aquesta no es una excepció.

Sortint de Barcelona agafo l’autopista,  a 80km/h va molt bé,  suau i fina, sembla que la cúpula minimalista fa molt be la seva feina, a 120 també et protegeix bé de l’aire, ara,  si passem d’aquesta velocitat ja es comença a notar la pressió de l’aire. Les recuperacions son prou bones contant que a 90 en sisena  les revolucions son molt baixes,  però se’n surt prou be. Les suspensions Öhlins funcionen a les mil meravelles, em sorprèn que s’en una moto d’aquestes característiques, venen amb un tarat prou confortable, veurem si aquest confort serà penalitzat a les corbes.  Si parlem de consum, no es una gran bevedora i es contenta amb uns6 litresals 100, segur que a la carretera el consum pujarà considerablement. 

Agafo una carretera de muntanya amb molt poc transit i bon asfalt, anem a veure com va. Obro gas a fons en primera, el motor comença a udolar (mare meva quin so, es… es orgàsmic amb perdo, es la moto de sèrie amb el so que mes m’agrada). Poso segona i la roda del davant perd el contacte amb el terra, quin motor! Quan apretes aquesta moto passa a ser una maquina del temps que et teletransporta fins la següent corba sense adonar-te’n. Tirem fort de la maneta de fre i el temps es torna a aturar , l’equip de fre Brembo amb bomba d’ancoratge radial i les pinces monobloc aturen el conjunt en pocs metres, tot passa molt depressa sobre de l’Aprilia. L’entrada en corba es mol decidida, la moto s’inclina sola, costa uns metres adaptar-se, un cop t’acostumes es mol fàcil de portar i trobar la traçada bona per obrir gas el mes aviat possible. Continuo pujant i faig treballar l’electrònica de valent, el control de tracció entra encara que no t’adones, es el mes suau dels que he provat. L’antiwheelie també funciona prou be, reduint el par de la roda del darrera fins que la roda davantera torna a tocar terra. Les suspensions que en un principi semblava que serien molt toves funcionen a les mil meravelles i copien l’asfalt amb total precisió això sumat a que el pes esta centrat al davant, ens dóna molta informació del que passa a les rodes. Els Pirelli Diablo Supercorsa SP funcionen molt bé i obrint gas a fons el control de tracció entra molt poc (el porto en el nivell 4 de 8, ja no fa gaire bon temps). Les geometries de la moto son molt radicals per la carretera, però aquesta Factory es de les poques motos que porten xassís regulable, que vol dir això? Dons que podem variar l’angle de la pipa de direcció, el punt de pivot del basculant i fins i tot la posició del motor! Junt amb les suspensions multi-regulables vol dir que tenim gairebé un nombre infinit de reglatges per deixar la moto perfecte pel nostre gust o pel circuit que toqui. Val a dir que en aquesta prova només he tocat l’amortidor de direcció, ja que els demès reglatges m’han semblat prou encertats per un us “urbà”.

 I ja acabant que m’estic esplaiant massa, val a dir que per dates no l’he pogut provar com cal i  en el seu habitat natural, el circuit. Es una moto nascuda a la competició i per la competició, a la carretera es impossible treure-li suc. Si que es veritat que es una moto molt bona i exclusiva a la par que preciosa, però es una maquina molt potent i rapida per les carreteres (si no tens miraments amb l’accelerador mes d’un mosso s’alegrarà-). Nomes podrem explotar el seu potencial al circuit. El que vull dir es que l’Aprilia es una moto per un públic molt concret, amb molta experiència sobre una moto esportiva i assidu al circuit, que sabrà el que porta per la carretera i explotarà el seu potencial infinit al circuit. El que mes m’ha agradat a estat el motor, quin motor,  no l’acabes i quin so, es un so únic. El xassís es perfecte i no m’ha donat cap ensurt, tot el conjunt esta molt equilibrat, no m’estranya que fos campiona del mon de Superbikes al 2010. El que no m’ha agradat es que no en tinc una, i el seu preu de 22.960 euros.

Text i Fotos: A.Breto

[Veure com a slideshow]