Viu tot el motor a primera fila

La tercera prova del Campionat de Catalunya de Muntanya 2011 es disputarà a una carretera inèdita per tots els pilots. Els de l’escuderia Penedès Competició ens han preparat una pujada completament nova després de la impossibilitat de continuar fent la mítica pujada a La Llacuna per diversos problemes aliens a l’organitzador. Aquesta nova pujada és, per tant, una incògnita sobre quins són els seus punts claus fins que diumenge a la tarda no ho esbrinem entre els comentaris de tots els pilots participants. Des de la meva experiència a l’especialitat, intentarem fer quatre pinzellades d’alguns dels possibles “punts calents” de la pujada, malgrat que quatre passades amb un vehicle de carrer no són una informació exacte.

La carretera en qüestió és la BV-2122, entre els kilòmetres 3,600 i el 8,900, o el que bé a ser el mateix, des de la sortida de Torrelles de Foix a poc abans d’arribar a Pontons. El tram és de gran bellesa, sobretot en el seu últim kilòmetre abans d’arribar a Pontons. Els espectadors poden accedir al tram per la sortida (molt bona visibilitat) o per l’arribada (més bonic però de difícil situació pel públic, impossible a peu de carretera). A mig tram hi ha un accés des del Pla de Manlleu, així com diversos accessos al tram que només coneixen la gent dels pobles de la zona, doncs t’hi pots perdre amb facilitat.

Sortida:

Just passat una plataforma elevada comença el tram. La sortida és bona amb unes esses a fons i una dreta cega que agafem amb els pneumàtics freds. La carretera es torna estreta més endavant seguint amb un mur de pedra a la dreta.

Cap al kilòmetre 5 i ha un seguit de revolts enllaçats amb una molt bona visibilitat pel públic, que situats en zones segures i elevades tenen una visió molt amplia de bon tros del tram. Els revolts de dretes cecs es van repetint constantment, amb el afegit que s’ha de tenir molt clar quins es tanquen i quins són a fons si volem fer un temps com cal.

El punt més ràpid del recorregut és cap al kilòmetre 6, just on hi ha la cruïlla del camí que ens porta al Pla de Manlleu (accés molt recomanable als espectadors per la bona visibilitat, encara que és un punt molt ràpid: direcció torrelles és veu un bon tros de tram i direcció Pontons l’escenari es torna més bonic i amb bona visibilitat.

La carretera entra en una gorja, amb bon asfalt i rapidíssim, on un cop més s’ha de tenir molt clar a quines s’ha d’aixecar peu i a quines no, fins que arribem al pont. El pont és un punt espectacular per que és extremadament ràpid encara que no ho sembli: és important entrar bé al pont per que després bé un altre tros a fons i cal accelerar el més aviat possible. Una zona a fons ens porta fins la fita del kilòmetre 8, amb una esquerra ràpida que cal tenir precaució.

Passada la zona ràpida, arribem a una pila de sal que prendrem de referència com a inici d’una zona més virada, ràpida i delicada, de corbes més tancades fins creuar la línia d’arribada, just un parell de revolts abans de veure l’entrada de Pontons.

Així doncs, un asfalt apedaçat però de bon grip, moltes corbes enllaçades a gran velocitat, on  fins i tot poden volar literalment els cotxes, zones molt tècniques… Torrelles-Pontons és una pujada per pilots valents o amb molt bona memòria. Aquesta nova pujada del calendari català promet ser d’allò més entretinguda. Us esperem a tots el dia 5 al matí!

Text i fotos: J. Chaume